El 8 de març, dia de la dona treballadora, és una data per commemorar la lluita pels drets de les dones, enteses com a subjecte actiu i autònom i no com a complement de ningú.

És per això que hem quedat molt decebudes -que no sorpreses- per l’acte organitzat per l’Ajuntament del nostre poble aquest migdia, on l’alcaldessa ha pronunciat un discurs que qualifiquem de molt poc afortunat i gens empoderador, on la presència de la dona ha estat pràcticament anecdòtica i que s’ha centrat en la repercussió que tenen en els infants les violències masclistes dins l’àmbit domèstic, així com una reflexió sobre les xarxes socials i el seu ús amb finalitats discriminatòries, que pot ser interessant però dubtem que sigui pertinent que hagi monopolitzat l’atenció del discurs d’avui.

No posem en dubte la importància que els infants creixin en un ambient sa i lliure de violències, però les dones tenim drets i mereixem un respecte per nosaltres mateixes, més enllà de les repercussions paral·leles que les violències que rebem ocasionin -i que també cal denunciar-. A més, el discurs de l'alcaldessa s’ha centrat únicament en el paper de la dona dins l’àmbit domèstic o familiar, i s’ha invisibilitzat el paper actiu i fonamental que les dones tenim dins la societat i en l’àmbit polític. Amb tot, l’alcaldessa ha obviat la relació evident entre el patriarcat i el sistema capitalista, imprescindible per explicar i abordar les desigualtats entre homes i dones en l’àmbit laboral -on som explotades i precaritzades-, en l’àmbit social -on hem de comportar-nos segons uns patrons heteronormatius i basats en rols de gènere que ens són totalment aliens-, així com en l’àmbit domèstic -on el nostre treball és invisibilitzat i carreguem el cost de les retallades al sistema públic assumint tot el pes del treball de cures-.

D’altra banda, l’acte s’ha clos amb una actuació musical que també considerem totalment desafortunada, en què la selecció de temes, a través de les seves lletres, reproduïa la idea de l’amor romàntic, oblidant així la relació directa que aquesta construcció té en la legitimació de les diverses violències masclistes normalitzades socialment i que massa sovint es tradueixen en feminicidis.

Així doncs, volem expressar la nostra disconformitat amb l’enfocament anecdòtic i superficial que s’ha fet en la commemoració del dia de la dona treballadora per part de l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans, concretament pel que fa al discurs de l'alcaldessa Teresa Padrós. Convidem a reflexionar sobre tot l'exposat anteriorment. Per millorar el discurs institucional en casos com aquests. Per a que deixin de ser un seguit de simples anècdotes i siguin realment un posicionament clar i contundent per part de la institució en situacions similars.

I volem dir ben alt que la revolució serà feminista o no serà, i que juntes som més fortes!