L’aprovació de la moció de suport a l’acollida de la població refugiada víctima dels conflictes armats a la Mediterrània era, sens dubte, un acte de responsabilitat i un compromís necessari que calia que l’Ajuntament del nostre poble prengués, així com ho estan fent d’altres ajuntaments arreu del territori, empesos per la societat civil.

Si bé des de la CUP entenem i compartim els motius que han dut a l’aprovació d’aquesta moció com a resposta a una crisi humanitària que dessagna Síria i la seva població des de fa quatre anys, creiem que la urgència d’actuació en aquest cas no ens ha de fer tancar els ulls a d’altres realitats igualment alarmants, ja siguin conflictes armats, crisis mediambientals o problemàtiques econòmiques estructurals que, d’altra banda, són sovint incentivades i/o retroalimentades pels països europeus i de l’OTAN amb les seves ingerències geoestratègiques i el saqueig dels recursos dels països d’origen d’aquestes persones. És per això que, tenint la seguretat que la moció seria aprovada durant el darrer Ple, vam abstenir-nos per tal d’evidenciar la nostra crítica a un acord de mínims que excloïa la petició d’instar al govern espanyol a treballar per a l’ampliació del concepte ‘persona refugiada’ per tal de donar cobertura també a les persones migrades per motius econòmics, tal i com reclamava la Plataforma Stop Mare Mortum.

Un cop esclarit aquest punt, no volem deixar de mostrar la nostra perplexitat per algunes de les votacions i reflexions compartides durant el Ple per part d’alguns grups municipals. Durant la presentació de la moció que va fer José Luis Heras (Ganemos Palau), regidor de Cooperació i Solidaritat, aquest va posar èmfasi en la necessitat d’atendre aquesta situació a llarg termini i no només ara que és el centre de l’atenció mediàtica, incidint també en les causes estructurals que porten aquestes persones a emigrar. No podem estar més d’acord amb aquesta reflexió i, és precisament per aquest motiu, que ens costa d’entendre la seva negativa a instar al govern per a la inclusió de les persones migrades per motius econòmics en el concepte ‘refugiada’. Tal i com va dir el nostre regidor Jordi Méndez al Ple, no volem triar entre fam i guerra, i no creiem que es pugui lluitar contra les causes estructurals de les migracions forçades si s’invisibilitza i criminalitza tot un col·lectiu com el de les migrades econòmiques.

És cert, però, que el posicionament del PP i el PSC és encara més sorprenent i contradictori. Només cal recuperar unes quantes dades dels darrers anys per veure com les polítiques del PP i PSOE han prioritzat escandalosament la fortificació d’Europa per sobre dels drets d’aquestes persones a qui ara pretenen donar cobertura amb l’aprovació d’aquesta moció. Des de l’any 2004, l’Estat ha invertit fins a 74,4 milions d’euros en empreses com ACS, Indra o Ferrovial per a la construcció i manteniment de les tanques de Ceuta i Melilla que retenen ara també la població siriana que fuig de la guerra. És més, mentre que entre 2007 i 2013 la inversió en el blindatge de fronteres (FRONTEX) va triplicar la inversió en la protecció de les persones refugiades i asilades a la Unió Europea, el pressupost fronterer a Espanya va multiplicar per 31 el dedicat a l’atenció de les persones refugiades. Amb aquestes xifres al davant, que ara aquests partits es preocupin per les persones refugiades sembla més propi d’un acte de cinisme que de responsabilitat. En el cas del PP el cinisme arriba a extrems insuportables quan el seu govern a l’Estat ha aprovat una Llei de Seguretat Ciutadana que legalitza les devolucions en calent, devolucions que neguen el dret de qualsevol persona a demanar protecció i les deixa desemparades i en mans de la policia marroquina que les tanca en centres de detenció o les expulsa a països veïns, eternitzant la seva lluita per la supervivència. És el mateix govern del PP el que és perfectament conscient que la seva negativa a concedir visats humanitaris per a aquestes persones refugiades que ara diu defensar amb aquesta moció, promou el tràfic de passaports a la frontera, negant els drets a aquelles persones que no tenen prou recursos per a comprar la seva entrada a Europa. I no només ho fa amb les refugiades sirianes, sinó que també nega la protecció a persones que fugen d’altres conflictes armats com els d’Ucraïna o Mali, posant altra vegada en evidència la inconsistència del suport a qualsevol moció en favor d’aquestes mateixes persones.

Dit això, que ningú no tingui cap dubte que a partir d’ara treballarem per a la consecució de tots i cadascun dels punts que comprenen la moció aprovada, i que treballarem per a materialitzar la participació de Palau a la Xarxa de Municipis Acollidors, així com ens assegurarem que tots els serveis bàsics són garantits a aquelles persones que en el transcurs dels propers mesos arribin a casa nostra. La solidaritat és la tendresa dels pobles.