A finals del mes passat, una representació de l'assemblea local de la CUP va ser a la presentació del nou POUM de Palau-solità i Plegamans. Després d'escoltar les explicacions i d'estudiar la informació entregada, volem exposar el nostre punt de vista. 

Comencem per deixar clar que no estem d'acord amb algunes propostes d'aquest nou POUM i restem a l'espera de conèixer el període d'al·legacions per presentar les que creguem oportunes. Creiem que hi ha alguns punts que afecten negativament el nostre poble, i és per això que demanem a l'equip de govern que sigui sensible a les peticions ciutadanes i de la resta de col·lectius, associacions i grups polítics del municipi. Les decisions que es prenguin seran irreversibles i en dependrà el futur del nostre poble i dels seus habitants, així que hem de ser molt curosos en aquest aspecte i pensar en el llegat que deixarem a les generacions futures. Tot el que no fem ara pot representar una càrrega per al futur i tenim la responsabilitat de fer-ho bé. Les properes generacions ens jutjaran per allò que els hem deixat, així que és a les nostres mans prendre aquestes decisions amb encert.

Des de la CUP som conscients de la necessitat de disposar d'un nou POUM, que sigui realista amb el creixement i que no repeteixi els errors dels models anteriors. Hem de partir de la idea clara i inequívoca que el creixement no pot ser infinit, hem de saber que hi ha un sostre i això és extrapolable a tots el àmbits. Aquest POUM ha de servir per marcar el sostre màxim per al nostre poble, no s'hi val a fer-ne un de nou passat vint anys, i un altre, i un altre... Hem de ser conscients que hem arribat gairebé al límit, que el poc sòl de què disposem l'hem de dosificar amb comptagotes i només s’ha d’utilitzar quan sigui del tot imprescindible.

Actualment a Palau, com a la resta de la comarca i de l'àrea metropolitana, hi ha un enorme estoc d’habitatges. Les previsions més optimistes apunten a un període mínim de deu a quinze anys per poder pair els excessos comesos. Per això, des de la CUP entenem que l'oferta d’habitatge disponible està garantida per a la propera dècada com a mínim. Una altra cosa és la necessitat d’habitatge protegit, vital per garantir-hi l'accés als nostres joves i a les futures necessitats de creixement natural del poble. Creiem que ja no hi ha lloc per a les mateixes polítiques del passat, on només ens hem deixat enlluernar pel fàcil i ràpid creixement econòmic, que malauradament ens ha dut a la situació actual. No podem repetir el mateix model de totxo que ens ha porta a la ruïna, som al llindar del 50% del terme municipal urbanitzat i ja hem tocat sostre. No ens podem permetre el malbaratament de més sòl. Algú s'imagina que a nivell de país arribéssim al 50% de sòl urbanitzat?

Doncs per aquest motiu cal posar els frens, i cal fer-ho ara, o demà ja serà massa tard.

Malauradament, els plans urbanístics municipals només són això, plans municipals. Això ens porta massa sovint a fragmentar el territori, ja que només veiem el nostre àmbit local i no fem un tractament acurat de preservació a nivell supramunicipal. Per la situació del nostre poble, ens trobem al bell mig de dos grans corredors. D'una banda, a llevant del terme municipal, tenim uns espais a preservar, que connecten les serres prelitorals dels cingles de Bertí amb la plana del Baix Vallès. Per aquestes carenes, hi passaven les carrerades que anaven a menar a la plana. El bosc de Palaudàries i Gallecs són els últims grans espais que ens han arribat fins avui. Per ponent hi ha un altre espai estratègic que connecta el Farell amb Santiga. En aquest macro-espai hi són implicats els municipis de Caldes, Sentmenat, Castellar, Polinyà, Sabadell, Palau, Sta. Perpètua i Montcada. Aquest és l'últim gran espai natural de la plana del Vallès Occidental. Aquests dos grans corredors de llevant i ponent estan encara units a la zona de la Torre Marimon, Can Valls i Palaudàries. Per desgràcia, el punt d'unió pel sud es va trencar amb la construcció del Polígon Riera de Caldes.

Un cop vista aquesta situació, hem de tractar el nostre POUM respectant aquesta realitat natural que cal preservar. Així doncs, els espais de llevant del terme, Can Cerdà i Ca n'Arimon, són claus en la connexió amb Gallecs. Des d'aquest espai hi ha una entrada natural fins al mig del poble per Can Torrens i Can Padró fins al bosc de Can Padró. Disposar d'un espai com el bosc de Can Padró al bell mig del poble és un privilegi que molts municipis voldrien tenir. Per ponent també hi ha una penetració per la llera de la riera de Sentmenat i el torrent d'en Baell, i aquest corredor arriba fins a Can Cladelles.

El nou POUM parla d'acabar amb l'actual dispersió urbana i relligar els barris. Nosaltres entenem que la dispersió del nostre municipi no és un problema a solucionar, es tracta més aviat de quelcom a preservar. Efectivament, som un poble dispers, això és fruit de l'evolució històrica del nostre terme municipal. La morfologia urbana de Palau sempre ha estat així, uns nuclis dispersos i uns barris fets posteriorment. Fins que no es va fer el barri de les cases noves a peu d'estació, podem dir que no hi havia un nucli clar. La parròquia de Santa Maria de Palau-solità tenia el petit nucli consolidat de la Sagrera, però en canvi Plegamans era dispers, ni el barri del Carrer de Baix ni el del Carrer de Dalt eren nuclis pròpiament dits. Aquesta particularitat del nostre territori que ens ha arribat fins avui té certs avantatges, ja que fa que l'entorn natural de ponent i llevant penetrin dins la trama urbana. Aquest privilegi és un actiu a preservar i així ho entenem nosaltres.

Som contraris a perdre el bosc de Can Padró, ja que aquest lloc pot exercir un paper com a pulmó verd al bell mig del municipi que no ens podem deixar perdre. També som contraris a qualsevol intervenció agressiva, que modifiqui la seva orografia i vegetació natural. Al pla urbanístic encara vigent, el bosc de Can Padró és considerat zona verda. Creiem que la modificació d’aquesta zona només respon a motius especulatius, ignorant l’interès general i la voluntat ciutadana.

Un altre aspecte que ens amoïna, és el fet de considerar zones de nova centralitat els espais de Can Cladelles i el sector del Molí. No entenem què es vol dir amb això. Palau ja disposa d’un centre, amb carrers de vianants i d’una avinguda de Catalunya que cal arranjar. Al Pla vigent es pot veure com totes dues zones són d’interès agrícola. Entenem que cal tenir una reserva de terrenys a la zona més propera a la rambla del Sol, per poder satisfer les necessitats futures d’habitatge, però som del tot contraris al creixement desmesurat de les dues zones. Can Cladelles és un dels punts on ja hem comentat que hi ha una penetració de l’espai natural fins al mig del municipi, creiem que s’ha de respectar per tal de mantenir el territori amb l’actual morfologia dispersa, cosa que recordem no és cap problema, més aviat un avantatge i diferenciació sobre d’altres pobles densificats.

La zona central del Molí ha de restar lliure, és una transició entre els barris centrals i l’àmbit de la riera. En tot cas, d’aquí a molts anys, ens pot caldre una zona tan cèntrica com el sector del Molí, però ara per ara pensem que cal preservar-la. Considerem que els terrenys de Can Maiol Nord, Avinguda Camí Ral, Can Boter, Forn del Vidre i la zona més propera a la Rambla del Sol del sector del Molí, són suficients per garantir sol urbà per quan sigui estrictament necessari, ja que amb aquests sectors tenim sòl urbà per a garantir el creixement natural del poble, sempre que el sapiguem gestionar i no caiguem de nou en polítiques especulatives. Tot això, sumat a l’estoc d’habitatge disponible, ens fa pensar que no hi ha cap necessitat de perdre les últimes zones lliures i d’interès paisatgístic del mig del poble: Can Padró, Can Cladelles i el Molí.

Un altre aspecte que rebutgem de ple és el de les zones industrials. Som totalment contraris a la nova zona de llevant, just a l’entrada de Palau, entre la carretera i la variant, ja que els terrenys que hi ha a banda i banda de la carretera resten encara lliures i són d’un gran impacte visual. Tant pel límit sud amb Santa Perpètua, com amb el límit nord de Caldes, hem arribat al final del nostre terme municipal. Pensem que els “interlands“ entre municipis són espais a respectar. No volem un “contínuum” urbà amb els pobles veïns. Els terrenys que pugen cap a la variant s’han de mantenir agrícoles, és l’última oportunitat per mantenir la discontinuïtat entre Palau i Santa Perpètua, ja que pel polígon riera de Caldes està enganxat amb el seu entramat urbà. Considerem que la construcció d’una nova zona industrial en cota ascendent crearà un impacte visual molt gran. Els terrenys de l’altre costat han de servir de transició amb el polígon i també podrien jugar un paper important com a horts urbans (recordem que des de la CUP de Palau, apostem per la necessitat de disposar d’horts urbans al municipi). No volem entrar a Palau pel mig d’un polígon industrial, ja coneixem el cas de Polinyà i no entenem per què es vol repetir el mateix model al nostre municipi.

També som contraris a la zona industrial de Can Valls, ja que aquesta proposta no fa més que fragmentar els espais naturals de ponent del terme i ens fa tocar amb la trama urbana de Polinyà. A més, malmet el corredor que representa el Torrent de l’Home Mort dins l’àmbit de connexió entre la Riera de Caldes i la zona agro-forestal de Palau, Polinyà i Sentmenat. Tot dins l’espai del corredor de ponent. Creiem que hi ha molta oferta de naus i solars industrials com per fer noves zones. No creiem que el sòl industrial hagi d’estar disponible dins el mateix municipi, el que cal comptar és el total en les zones properes i la comarca. En aquest aspecte hi ha sòl per moltíssims anys.

Uns altres aspectes que ens preocupen són la volumetria en els blocs d’habitatges, pensem que no ha de ser superior a PB+2 en cap dels barris de Palau, ni tan sols a la façana de l’Avinguda de Catalunya. En el cas de l’Avinguda Catalunya, cal mantenir els seus espais laterals lliures i enjardinats, tal com són a la Plana de Can Maiol i a Can Puigoriol, i només en casos concrets com a la cantonada amb el carrer del Ter entenem que es puguin alinear al rasant actual, així com en els casos d’edificacions ja existents alineades a la carretera on s’edifiqui de nou. Respecte al “Sòl Urbanitzable Delimitat (SUD)” del Camí de Sentmenat i de Can Riera, creiem que han de restar zones lliures, ja que són importants eixos de penetració natural a la trama urbana.

El POUM de qualsevol municipi no és suficient si no hi ha un acord supramunicipal per coordinar les polítiques urbanístiques dels diferents pobles. Cal un gran pacte comarcal per preservar aquests dos grans corredors que ens envolten i que són uns dels darrers espais lliures de la plana Vallesana.

Assemblea Local de la CUP de Palau-solità i Plegamans

Juliol de 2012